5 secrets per triomfar en una excursió amb nens

Primer de tot, cal entendre la idea d'èxit com a sinònim de passar-ho bé. Aquest és el primer i últim pas. A partir d'aquí tot anirà bé, o potser no... perquè anar amb nens a la muntanya sempre és una aventura. Del que podríem tenir plantificat, o del que ens hem imaginat el dia abans a la realitat de l'excursió, sovint hi ha tot un món.

Per nosaltres, anar amb el nostre fill d'excursió és un aprenentatge constant, tant de l'excursió en si, perquè sempre ens ensenya a mirar les coses amb uns altres ulls, com d'altres aprenentatges que podem aplicar al dia a dia.

A la primera excursió ja vam veure que era una utopia arribar fins a son volíem. Per tant, no calia donar-hi més voltes. Quan el Nil era bebé i pesava poc ho vam solucionar portant-lo a la motxilla. Aquell dia sí que vam veure la llum mentre anàvem fent ruta.
Podíem caminar al nostre pas i fer la ruta que teníem programada. I tot això, ho podíem fer amb el nostre fill a la motxilla, mentre ella anava mirant les fulles dels arbres, el riu i nosaltres li anàvem explicant tot allò que veiem. Recordem perfectament aquella excursió: de Vila-rodona fins a Aiguamúrcia resseguint el riu Gaià. Fins i tot vam arribar al Monestir de Santes Creus, encara que aquell dia no hi vam entrar.

Evidentment, això va durar molt poc. És un nen actiu, inquiet i això d'anar amb motxilla amb una actitud passiva no està fet per ell. Es feia entendre i volia baixar. A partir de llavors, els que vam canviar, vam ser nosaltres.

Arribar al cim és secundari. Ens agrada veure com li brillen els ulls quan li diem que s'ha de posar de botes de muntanyes. Per ell, això és sinònim d'estar amb nosaltres, (i nosaltres amb ell) de passar-ho bé, d'embrutar-se, de saltar, de córrer...

I què fem perquè camini? Doncs gairebé de tot... Un dels recursos que gairebé sempre ens funciona és cantar. I quines cançons? Doncs totes les que ús pugueu imaginar i moltes més. Sovint les que acaben triomfant més són aquelles que ens inventem.

Una altra cosa que fem és comptar. Podem comptar núvols, arbres, ocells, pals, pedres...

Si és un dia assolellat, mentre caminem, anem jugant a fer ombres a terra, ens inventem personatges que van parlant entre ells i anem creant històries.

Durant les nostres excursions a la muntanya també expliquem molts contes. Normalment, intentem que tinguin alguna relació amb el lloc que estem visitant. Per exemple, quan vam anar una setmana al Ripollès li explicàvem les llegendes del Compte Arnau, (aquí trobareu les llegendes) i així, sense tenir-ho planificat, quan vam visitar els centre d'interpretació del Comte Arnau a Sant Joan de les Abadesses, ell mateix anava comentant els audiovisuals.

A la muntanya és un dels llocs que més coses aprenem d'una manera natural. Només cal observar. Cada estació de l'any és literalment un canvi d'escenari. Tardor, primavera, estiu, hivern... sempre passen coses i són aquestes les que observem. Aquesta tardor vam aprendre molt anant a buscar castanyes al Montseny. (Aquí trobareu un post sobre tres excursions fàcils per anar a buscar castanyes).

També vam aprendre moltes curiositats sobre les fulles a la tardor (que nosaltres desconeixíem o que potser algun professor ens les va explicar fa més de 30 anys). Les descobrireu aquí: 3 secrets que podem aprendre de les fulles de tardor.

I la veritat és que quan anem d'excursió passa això: aprenem com esponges, mirant les coses amb els ulls del Nil. Tot un mestre.

En la mesura del possible, quan anem tots tres d'excursió, intentem que sigui una excursió amb algunes sorpreses i divertides. Què vol dir amb això? Doncs que per exemple la ruta ens porti fins a una cova i un cop allà, tots ens posem el frontal i entrem a dins... O bé, que sigui una excursió on ens trobem bruixes, bruixots i éssers fantàstics. Això sempre és una aposta segura, perquè ho gaudim tots moltíssim. També ens agraden les rutes que ens porten fins a grans roques, d'aquelles que formen laberints naturals i podem jugar una bona estona a fet-i-amagar. Altres que tenen uns grans bolets pintats als arbres i durant la ruta s'han d'anar trobant tots els bolets...

A Catalunya hi ha moltes rutes d'aquestes i són magnífiques per a tota la família. En el següent post trobareu: Els 5 boscos embruixats més espectaculars per visitar en família.

I a vegades, encara que tinguem una ruta súper divertida, faci un sol espectacular, però gens de fred i hàgim trobat aparcament fantàstic... no, és no. Això que vol dir? Doncs que podem aplicar tots els recursos que tenim, una i mil vegades més, però a vegades les coses no surten. I no cal donar-hi més voltes.