5 curiositats del Tió de Nadal: els secrets d'aquesta tradició de Catalunya

La tradició de "fer cagar el tió" a Catalunya és una celebració ben peculiar. Cada Nadal les famílies catalanes ens reunim davant d'un tronc i ens "caga" algun regalet, això sí, prèviament l'hem alimentat i fins i tot, decorat. Uns dies o unes setmanes abans de Nadal, l'hem anat a buscar al bosc, i aquí comença la màgia de Nadal.

El cert és que no es coneix amb precisió l'origen exacte d'aquesta tradició de la cultura catalana, però sí que se saben elements històrics que poden haver contribuït a la formació d'aquesta tradició.

A les societats agrícoles antigues, com la que existia a Catalunya, la fertilitat de la terra era de gran importància. La tradició d'"alimentar" el tió amb menjar, com ara closques de nous i fruites, podria ser un romanent d'antics rituals de fertilitat que buscaven assegurar bones collites a la temporada d'hivern.

El Tió simbolitza els regals que ens dóna la terra, les collites… I les collites estan relacionades amb els dies i les estacions. Durant els dies de Nadal s’acaben els dies curts i la terra es prepara per un nou canvi.

El tió en si mateix és un tronc de fusta, i en moltes cultures, els troncs d'arbres tenen un significat simbòlic com a representants de la natura i la renovació. La tradició de copejar el tió amb pals podria veure's com un ritual per despertar la força de la natura a l'època hivernal.

A mesura que la tradició es va desenvolupar amb el temps, es va barrejar amb elements religiosos cristians. El tió sovint s'adorna amb una gorra vermella, similar a la del Pare Noel, cosa que suggereix una influència cristiana posterior. La data en què se celebra, la nit de Nadal o el dia de Nadal, també està relacionada amb el Nadal cristià.

Es pot guardar per al proper any, es pot cremar o reciclar. En algunes regions de Catalunya, després que el tió ha "cagat" i ja no queda res a dins, es cremava com a part de la celebració. Això simbolitza el comiat de la festivitat nadalenca i la fi de la temporada d'hivern. Era habitual cremar-l’ho a la foguera de Sant Joan o bé, utilitzar-l’ho com a llenya per escalfar la casa.